Campaments 2008

Fa unes hores (3) que hem tornat de recollir a en Miquel, el meu fill gran, dels campaments 2008 fets amb el grup d'escoltes de Salt. No puc deixar de manifestar la meva admiració per aquest grup de joves que, amb entusiasme, dedicació, alegria i segurament molta paciència són capaços d'engrescar i fer passar tan bones estones a un grup de nois i noies , com el meu, exigents pel que fa el seu temps i les seves activitats.

Com sempre, nomès de pujar al cotxe, ha trigat 10 minuts a dormir-se, cansat, satisfet per les experiències viscudes. Abans de dormir-se, mentre marxavem amb el cotxe i el massís muntanyòs ens quedava al darrera , li ha donat temps de tornar-me a dir:

Papa !!! hem pujat a dalt de tot del Pedraforca, el pic de la dreta!! eh!! que el de l'esquerra és més baix!!!.

Si senyor, a dalt de tot !!! Molt bé Miquel!!!

Per llegir...

Bones,

Tornem després de les vacances.

Voldria compartir les estones tan agradables que m'ha fet passar un llibre de lectura fàcil que he llegit aquest estiu : Platón y un ornitorrinco entran en un bar ..... Publicat per Planeta (la mateixa editorial que aprofita per publicitar a les cobertes el llibre "Cartas a un joven español" de J.M. Aznar i "Merece la pena" de la prodigiosa Rosa Díez) i dels autors, professors de Harvard, Thomas Cathcart i Daniel Klein.

És un llibre dels que et fa pensar que als Estats Units encara hi ha molta gent del club de fans de Grouxo Marx i de l'estil d'escriure de Woody Allen. El llibre te'l cruspeixes en dos tardes, dos tardes molt ben aprofitades.

Sense que es pugui dir que aquesta lectura et tranformarà en un gran coneixedor de la filosofia (ni molt menys), ni que et prepari per vetllades de debat, si que et dona algunes claus i sobre tot alguns bons acudits.

Optimisme

Només diré una cosa: cal entusiame en aquesta vida i visualitzar una oportunitat on trobem un entrebanc . Som-hi!

Band of brothers

Us voldria fer partíceps d'una troballa (per mi, evidenment!) del passat mes: una sèrie sobre la segona guerra mundial titulada Band of brothers, traduida a la televisió española com a HERMANOS DE SANGRE. No us la perdeu. Quan ho comento amb els mes amics i coneguts resulta que tothom la coneixia, ostres !, que tothom havia sentit a parlar. On era jo aquests darrers anys? com és que no m'havia assebentat de la seva existència ?

A part de semblar-me una sèrie tècnicament impecable és sensacional com t'enganxa emocionalment. No pots apartar-te de la pantalla. És una obra mestre. Estèticament hi ha capítols memorables, com el que reproduieix la batalla de les Ardenes, et fa reviure aquells còmics d'HAZAÑAS BÉLICAS de la infància, sents fins i tot l'olor del paper i la tinta.

Hi ha realisme en les imatges de la guerra, en les ferides, en els combats, i hiperrealisme en les ferides emocionals de la guerra. No havia vist cap sèrie que ho tractés tant bé.

Un amic, gran coneixedor d'aquestes sèries, diu que és hereva de l'estètica i de la concepció visual de SALVAR AL SOLDADO BRIAN, hi han pel mih l'Spilberg, en Tom Hanks i altres, tots ells col·laboradors de les dos creacions.

Probe Mariano

Ja sé que la cançó era "Probe Miguel" però és que aquests dies se li escau perfectament. Aquest home ha comés una traició flagrant a tota una colla que pensaven que li farien fer de titella eternament, i deu ni do el temps que li han fet fer. Lamentable. Ara millor que mai la dita: "lliureu-me dels meus amics que dels enemics ja me'n lliuro jo".

No sé si és una ànima blanca o el personatge amb més fortalessa de la democràcia moderna a l'estat espanyol. La caça de la guineu està prohibida en aquest país (crec?) però s'ha obert el període de caça del Mariano. Un exèrcit de salvadors de la pàtria s'han possat de seguida l'uniforme de camuflatge, han agafat la carmanyola, l'arma i no tornaran a estar tranquils fins que tinguin la peça al congelador.

Ja veurem si es deixa caçar..... Sort Mariano!!!!

Envinats

L'altre dia (dijous passat) amb una colla d'amics vam passar un vetllada agradable tastant vins. Cinc ampolles de la denomináció d'orígen Rioja que en Carles Ovide ens va propossar. Esperem que sempre ens ho passem igual de bé. Riure (bàsicament, de moment) i veure un bon vi amb amics són unes activitats molt engrescadores. Hem quedat per fer la trobada cada mes, esperem que sempre poguem ser tants com en aquesta darrera trobada.

Si fas les coses de bon grat i t'ho passes bé tendeixes a repetir, a repetir, a repetir...

El Faustino I (a la foto) im-pressionant!!

Uns dies a Madrid

Amb la família hem passat uns dies molt agradables a la capital de l'Imperi Espanyol. Ho dic així, amb una mica d'ironia, però amb l'admiració que m'ha tramès la majestuositat dels palaus, avingudes, monuments... que he pogut veure. Una ciutat molt gran que per la limitació del temps, evidenment, hem vist només alló que sembla imprescindible visitar: El Palau Real, El Prado (tot un matí), Porta del Sol, Porta d'Alcalá, L'Almudena, El congrés dels diputats, La plaza Mayor, la Gran Via, la Plaça d'Orient... moltes coses. També m'ha fascinat els dies d'una llum tan intensa que hem trobat, ajudats per un vent del nord que s'ha emportat qualsevol núvol impertinent. Ah!! entre les visites també haig d'esmentar una al Santiago Bernabeu a petició del meu fill petit, en Jaume, que com a record al seu avi s'entossudeix a dir que és del Madrid!!!.

La gent, com a per tot, molt agradable i amable. Hem costa trobar gent incorrecte allà on vaig, deu ser que els detecto i no m'acosto. Especial record per en Josep, un cambrer originari de Manresa, que treballa en un bar d'un carrer travesser a la Gran Via, a més del Barça !!, que viu la seva catalanitat amb orgull, ironia, beligerància i sobretot amb SEÑORIO.

Un viatge molt recomanable.