Què dius?

Els amic van i venen, els enemics s'acumulen (Marx, Grouxo)




dilluns, 14 d’abril del 2008

Envinats



L'altre dia (dijous passat) amb una colla d'amics vam passar un vetllada agradable tastant vins. Cinc ampolles de la denomináció d'orígen Rioja que en Carles Ovide ens va propossar. Esperem que sempre ens ho passem igual de bé. Riure (bàsicament, de moment) i veure un bon vi amb amics són unes activitats molt engrescadores. Hem quedat per fer la trobada cada mes, esperem que sempre poguem ser tants com en aquesta darrera trobada.
Si fas les coses de bon grat i t'ho passes bé tendeixes a repetir, a repetir, a repetir...
El Faustino I (a la foto) im-pressionant!!

diumenge, 23 de març del 2008

Uns dies a Madrid


Amb la família hem passat uns dies molt agradables a la capital de l'Imperi Espanyol. Ho dic així, amb una mica d'ironia, però amb l'admiració que m'ha tramès la majestuositat dels palaus, avingudes, monuments... que he pogut veure. Una ciutat molt gran que per la limitació del temps, evidenment, hem vist només alló que sembla imprescindible visitar: El Palau Real, El Prado (tot un matí), Porta del Sol, Porta d'Alcalá, L'Almudena, El congrés dels diputats, La plaza Mayor, la Gran Via, la Plaça d'Orient... moltes coses. També m'ha fascinat els dies d'una llum tan intensa que hem trobat, ajudats per un vent del nord que s'ha emportat qualsevol núvol impertinent. Ah!! entre les visites també haig d'esmentar una al Santiago Bernabeu a petició del meu fill petit, en Jaume, que com a record al seu avi s'entossudeix a dir que és del Madrid!!!.


La gent, com a per tot, molt agradable i amable. Hem costa trobar gent incorrecte allà on vaig, deu ser que els detecto i no m'acosto. Especial record per en Josep, un cambrer originari de Manresa, que treballa en un bar d'un carrer travesser a la Gran Via, a més del Barça !!, que viu la seva catalanitat amb orgull, ironia, beligerància i sobretot amb SEÑORIO.


Un viatge molt recomanable.

dilluns, 25 de febrer del 2008

Ostres, què divertit!!!!!



Us vull trametre el meu entusiasme per una nova activitat que estic realitzant aquests dies: La fotografia. He adquirit una màquina rèflex Canon EOS 400d (faig publicitat) i estic més content que un nen l'endemà de la nit de Reis.
Només coneixo quatre coses, de les més simples, de la càmera i ja m'ho passo bé !!!. He fet fotografies al Cap de Creus, El Monestir de Sant Pere de Rodes, Port de la Selva, Cadaquès...Et sents com un petit Deu al crear aquestes obres.
Properament faré un curs de fotografia, això afegit al meu gran ego, pot arribar a crear un petit monstre de la imatge. Què hi farem!
Us adjunto la fotografia de Cadaquès.

divendres, 4 de gener del 2008

L'ipc i la mare que .......


Tornem a tenir una inflació com feia molt de temps que no teníem, per sobre del 4%. Tot i les clàusules de revisió dels convenis una inflació com aquesta no és pot compensar adequadament. L'economia, la competitivitat de les empreses, la tresoreria de les famílies ho acaben pagant.


Ara, el que sorpren, és que l'administració demani contenció als sindicats en la negociació col·lectiva i seny als empresaris a l'hora de repercutir en els preus el seu increment en els costos i sigui per altra part la major creadora d'inflació. La major creadora perquè allà on pot incrementa els preus per sobre de la inflació que ella mateixa preveu, en les taxes, impostos i mercats on controla el preu garantit. A més allà on hauria de possar les bases per la lliure competència real no ho fa i afavoreix el monopolis.


Donem gràcies a l'enèrgia còsmica universal que no tot està en les mans de la gent que ens governa i que hi ha coses que acaben bé encara que no es faci res per solucionar-les. Gràcies.

dilluns, 10 de desembre del 2007

+ sobre el canvi climàtic.


Què bé que vivim a Europa i què conscienciants estem en el tema del canvi climàtic !! Què bona gent que som. No com els xinos i els brasilenys que uns per consumir comustibles i els altres per carregar-se boscos acabaran amb el planeta. Clar que nosaltres fa segles que consumim combustibles fòssils i fa uns quants centenars d'anys que no tenim boscos. Què fàcil que es donar consells, què fàcil que és dir-li a l'altra gent el que ha de fer. Què no tenen dret els xinesos al progrès ? Què acbaran amb el planeta? No!! No seran ells qui acabaran amb el planeta, ja ho farem nosaltres!!!

No cal viure per sempre, deixem pas a una altres espècie, segur que surten candidats ....

dimarts, 20 de novembre del 2007

Necessito ajuda... estic enganxat !!!!


Del títol la part que és més certa i propera a la realitat és que necessito ajuda. Ja fa uns mesos que practico l'esport del pitch and putt i que necessito ajuda és d'una evidència tan gran com l'Everest. Ja hem anat una dotzena de vegades jo i el meu fill gran, em Miquel, i en un ambient molt saludable passem dues hores molt agradables. El que ja us dic ara és que qui digui que és un esport relaxat, del tot, del tot, no ho és. No ho és si tens una mica d'autoestima i vols millorar més enllà d'enviar-la al camps de blat de moro del cantó del camp. No és un esport que es pugui practicar una vegada i deixar-ho, és com si no haguessis fet res, cal aprofundir, veure que ho fas més bé, que si, que la piloteta és pot tocar la majoria de les vegades amb un relatiu èxit.
L'altra part possitiva que he trobat és la possibilitat de parlar amb el meu fill en un ambient distés, la qual cosa valoro molt.

diumenge, 4 de novembre del 2007

Com podem ser com som ...


Torno de veure el partit de lliga entre el Barça i el Betis, 3 a 0. El veig a la penya barcelonista de Salt, com tots els partits que fan pel Canal Plus o pel sistema de pagament per veure. Haurieu de sentir els comentaris de la parròquia, només podrien ser més pessimistes si pensesin que l'estadi cauria a terra en el minut 5. Només estarien contents si el Barça fes gol cada 3 minuts.. Valdés a Xavi, Xavi en primer toc a Messi, Messi fins a la frontal, pase a Henry i Goooooool. Això si, cada 3 minuts, sino segur que ho criticarien. Suposo que deu ser una conseqüència de les darrres temporades on estavem tan ben acostumats o deu ser el taranna del pais, que ho veiem tot negre fins que 10.000 ocasions ens demostren que ho podem fer, que podem jugar bé, que les coses poden sortir bé perquè som bons, al fútbol i en altres matèries. Segur.