Què dius?

Els amic van i venen, els enemics s'acumulen (Marx, Grouxo)




diumenge, 4 de novembre del 2007

Com podem ser com som ...


Torno de veure el partit de lliga entre el Barça i el Betis, 3 a 0. El veig a la penya barcelonista de Salt, com tots els partits que fan pel Canal Plus o pel sistema de pagament per veure. Haurieu de sentir els comentaris de la parròquia, només podrien ser més pessimistes si pensesin que l'estadi cauria a terra en el minut 5. Només estarien contents si el Barça fes gol cada 3 minuts.. Valdés a Xavi, Xavi en primer toc a Messi, Messi fins a la frontal, pase a Henry i Goooooool. Això si, cada 3 minuts, sino segur que ho criticarien. Suposo que deu ser una conseqüència de les darrres temporades on estavem tan ben acostumats o deu ser el taranna del pais, que ho veiem tot negre fins que 10.000 ocasions ens demostren que ho podem fer, que podem jugar bé, que les coses poden sortir bé perquè som bons, al fútbol i en altres matèries. Segur.

1 comentari:

Dani Coll ha dit...

Miquel,

això mateix que dius, a vegades també ho penso...

Jo crec que és un problema d'una certa manca d'autoestima col.lectiva que tenim els catalans. La història no ens ha sigut mai massa favorable (si més no després del s.XV-XVI on érem els reis del mambo) i això ha anat calant en el nostre tarannà.

És per això que penso que el Barça (en aquest sentit també) és més que un club.

Vagi bé.