Què dius?

Els amic van i venen, els enemics s'acumulen (Marx, Grouxo)




dimecres, 21 de gener del 2009

I ara què?




Estem en un moment molt important pel futur. Totes les generacions passades tenien un referent en qui enmirallar-se o a qui rebutjar, ara no se ...
Quina ideologia impera avui dia? L'individualisme, el eco-socialisme, el neo-lliberalisme ? Segurament cap. Ens cal una reorientació de per tal de fixar uns objectius, no pot ser que l'objectiu sigui anar fent. De fet si que pot ser, però, no anirem gaire lluny.
Si no tenim ideologia ens pot passar com a en Saura, que sembla que les té totes, i així és difícil que algú ens prengui seriosament.

dissabte, 11 d’octubre del 2008

Tornem al socialisme, previ pas al comunisme.




Fidel Castro deu estar a punt de viatjar a Nova York, el seu assessorament és indispensable en aquests dies de caos. Ell sap com nacionalitzar empreses a preus molt raonables, de fet més raonable no pot ser el preu. És estrany veure com els extrems es toquen fins i tot quan parlem de macroeconomia. SOCIALITZEM LES PÈRDUES !!!!.

El mateix dia que el president del govern espanyol prometia injectar (?) una quantitat vergonyant de diners als mercat bancari el BANESTO publicava que en aquest trimestre havia superat el benefici del trimestre anterior amb un percentatge de 2 digits, de fet com sempre, com fan tots els bancs des de fa molts anys.... i nosaltres (els contribuents) els hem de deixar diners?, què no és la seva feina?. Si tens una fruiteria i no tens fruites més aviat o més tard hauràs de plegar perquè no pots exercir la teva activitat, doncs, com és que els bancs poden continuar en actiu quan no exerceixen per l'activitat per la qual tenen raó de ser?. El president del govern els ha de prometre diners o els ha d'amenaçar amb un tancament per deixadessa de funcions?.

I la borsa, impressionant !!!. La mania que te la gent d'argumentar els moviments segons criteris econòmics. Si vas a Perelada i treus el 17 a la ruleta no argumentes res, és el mateix cas, tot i que molts és continuen interrogant sobre els possibles causants, mare de Déu!!!

Una cosa més. Si volem acabar amb la crisi, prohibim els informatius de tota mena que no siguin esportius o sobre el canvi climàtic... en quatre dies tot tornarà a la normalitat. Ningú se'n recordarà de la crisi, excepte el crupier de Perelada.




diumenge, 21 de setembre del 2008

El mateix dia

Ahir al vespre vaig anar amb la meva dona a veure el concert d'en Miguel Bosé, Papi-tours. Un concert molt bo, fet per un gran professional, que sap perfectament què públic té i com fer-lo gaudir. Molta energia possitiva i molta gent amb ganes de passar-s'ho bé.

Lamentablement no tota la gent en el mon té els mateixos objectius.

Sortint del concert, caminant pel barri vell, a l'alçada de la pujada a Sant Fèlix, ens vam topar amb un grup de skins què sense cap advertiment previ van intentar agredir a un noi amb una ampolla de vidre. Li va anar de poc !!! els nostres crits els van distreure i el noi va poder fugir corrents. Com pot haver gent així? Som de la mateixa especie? Jo diria que no, per ser de la mateixa especie t'has de poder reproduir (llei biològica) i jo, la veritat, no em voldria reproduir amb ells!!!

Tot això el mateix dia......

diumenge, 7 de setembre del 2008

Campaments 2008




Fa unes hores (3) que hem tornat de recollir a en Miquel, el meu fill gran, dels campaments 2008 fets amb el grup d'escoltes de Salt. No puc deixar de manifestar la meva admiració per aquest grup de joves que, amb entusiasme, dedicació, alegria i segurament molta paciència són capaços d'engrescar i fer passar tan bones estones a un grup de nois i noies , com el meu, exigents pel que fa el seu temps i les seves activitats.
Com sempre, nomès de pujar al cotxe, ha trigat 10 minuts a dormir-se, cansat, satisfet per les experiències viscudes. Abans de dormir-se, mentre marxavem amb el cotxe i el massís muntanyòs ens quedava al darrera , li ha donat temps de tornar-me a dir:
Papa !!! hem pujat a dalt de tot del Pedraforca, el pic de la dreta!! eh!! que el de l'esquerra és més baix!!!.
Si senyor, a dalt de tot !!! Molt bé Miquel!!!

diumenge, 24 d’agost del 2008

Per llegir...


Bones,


Tornem després de les vacances.


Voldria compartir les estones tan agradables que m'ha fet passar un llibre de lectura fàcil que he llegit aquest estiu : Platón y un ornitorrinco entran en un bar ..... Publicat per Planeta (la mateixa editorial que aprofita per publicitar a les cobertes el llibre "Cartas a un joven español" de J.M. Aznar i "Merece la pena" de la prodigiosa Rosa Díez) i dels autors, professors de Harvard, Thomas Cathcart i Daniel Klein.
És un llibre dels que et fa pensar que als Estats Units encara hi ha molta gent del club de fans de Grouxo Marx i de l'estil d'escriure de Woody Allen. El llibre te'l cruspeixes en dos tardes, dos tardes molt ben aprofitades.
Sense que es pugui dir que aquesta lectura et tranformarà en un gran coneixedor de la filosofia (ni molt menys), ni que et prepari per vetllades de debat, si que et dona algunes claus i sobre tot alguns bons acudits.

dimarts, 8 de juliol del 2008

Optimisme


Només diré una cosa: cal entusiame en aquesta vida i visualitzar una oportunitat on trobem un entrebanc . Som-hi!

diumenge, 1 de juny del 2008

Band of brothers




Us voldria fer partíceps d'una troballa (per mi, evidenment!) del passat mes: una sèrie sobre la segona guerra mundial titulada Band of brothers, traduida a la televisió española com a HERMANOS DE SANGRE. No us la perdeu. Quan ho comento amb els mes amics i coneguts resulta que tothom la coneixia, ostres !, que tothom havia sentit a parlar. On era jo aquests darrers anys? com és que no m'havia assebentat de la seva existència ?

A part de semblar-me una sèrie tècnicament impecable és sensacional com t'enganxa emocionalment. No pots apartar-te de la pantalla. És una obra mestre. Estèticament hi ha capítols memorables, com el que reproduieix la batalla de les Ardenes, et fa reviure aquells còmics d'HAZAÑAS BÉLICAS de la infància, sents fins i tot l'olor del paper i la tinta.

Hi ha realisme en les imatges de la guerra, en les ferides, en els combats, i hiperrealisme en les ferides emocionals de la guerra. No havia vist cap sèrie que ho tractés tant bé.

Un amic, gran coneixedor d'aquestes sèries, diu que és hereva de l'estètica i de la concepció visual de SALVAR AL SOLDADO BRIAN, hi han pel mih l'Spilberg, en Tom Hanks i altres, tots ells col·laboradors de les dos creacions.