Què dius?

Els amic van i venen, els enemics s'acumulen (Marx, Grouxo)




dimarts, 20 de novembre del 2007

Necessito ajuda... estic enganxat !!!!


Del títol la part que és més certa i propera a la realitat és que necessito ajuda. Ja fa uns mesos que practico l'esport del pitch and putt i que necessito ajuda és d'una evidència tan gran com l'Everest. Ja hem anat una dotzena de vegades jo i el meu fill gran, em Miquel, i en un ambient molt saludable passem dues hores molt agradables. El que ja us dic ara és que qui digui que és un esport relaxat, del tot, del tot, no ho és. No ho és si tens una mica d'autoestima i vols millorar més enllà d'enviar-la al camps de blat de moro del cantó del camp. No és un esport que es pugui practicar una vegada i deixar-ho, és com si no haguessis fet res, cal aprofundir, veure que ho fas més bé, que si, que la piloteta és pot tocar la majoria de les vegades amb un relatiu èxit.
L'altra part possitiva que he trobat és la possibilitat de parlar amb el meu fill en un ambient distés, la qual cosa valoro molt.

diumenge, 4 de novembre del 2007

Com podem ser com som ...


Torno de veure el partit de lliga entre el Barça i el Betis, 3 a 0. El veig a la penya barcelonista de Salt, com tots els partits que fan pel Canal Plus o pel sistema de pagament per veure. Haurieu de sentir els comentaris de la parròquia, només podrien ser més pessimistes si pensesin que l'estadi cauria a terra en el minut 5. Només estarien contents si el Barça fes gol cada 3 minuts.. Valdés a Xavi, Xavi en primer toc a Messi, Messi fins a la frontal, pase a Henry i Goooooool. Això si, cada 3 minuts, sino segur que ho criticarien. Suposo que deu ser una conseqüència de les darrres temporades on estavem tan ben acostumats o deu ser el taranna del pais, que ho veiem tot negre fins que 10.000 ocasions ens demostren que ho podem fer, que podem jugar bé, que les coses poden sortir bé perquè som bons, al fútbol i en altres matèries. Segur.

diumenge, 21 d’octubre del 2007

Els camells de la carretera


Un dels exemples més grans d'hipocresia, covardia i engany planetari que vivim és el de les continues mesures de l'administració per fer disminuir el nombre d'accidents de tràfic a les nostres carreteres. Jo els hi recomano una de força definitiva : declarem il·legal la venda de cotxes que superin els 120 qms/h. El consum de drogues no està permés i la seva venda, obviament, tampoc, llavors COM DEIXEM QUE VENGUIN COTXES QUE VAN A 240 QMS/H???
Per què no ho fan? La contesta és fàcil. Hi ha gent amb més influència que el cartel de Medellin o la mafia siciliana: les grans multinacionals de fabricació de cotxes.

Puc entrar en qualsevol botiga de cotxes i aconseguir un magnífic vehicle amb 170 cavalls sense la por de que ens empressonin, a mi i al venedor, per tràfic de mercaderies prohibides. Collonut!!! I deprés, això si, si faig servir els 170 cavalls un grapat d'euros de multa i possiblement la retirada del carnet. I a la botiga ? no l'haurien de multar ? I al senyor Josep Maria Audi o al senyor Manel Nissan? No els haurien de tancar ?

diumenge, 14 d’octubre del 2007

Premi Nobel de la Pau


El premi Nobel de la Pau per Al Gore. Sembla una broma de mal gust !. Això com a mínim han de sentir totes aquelles persones (hi deuen haver uns quants milers) que s'ho merixen molt més que aquest ex-candidat (?) a la Casa Blanca.
Què haguès passat si Al Gore haguès guanyat les eleccions?. Haurien marxat les tropes americanes dels lloc on no són benvingudes? Hauria canviat la seva política exterior? Hauria signat el tractat de Kyoto com a president?
Però no !, va guanyar, i tenim un home amb un equip al seu servei i una feina que cercar, que treballar i guaita!! i això del canvi climàtic?. Provem-ho!
Lamentable. I a sobre els hi seguim el joc.

divendres, 12 d’octubre del 2007

De quines coses vull parlar

Hi ha moltes coses de les que us voldria parlar: vivències, idees, opinions, estats d'ànim.
Primer cal ordenar el fluxe d'idees i després començarem.
Tinc, però, dos temes clars, el canvi climàtic i l'hipocresia general respecte a temes petits i no tan petits, com els accidents de tràfic.

Aquesta és la meva família.