No! , segur que no ho ets...

Com podreu veure pel meu perfil, sóc de Salt, i tal com diu molta gent del poble, i què?.

Com que no tothom percep la realitat de la mateixa manera, jo us explicaré la meva. Visc molt bé a Salt, n'estic content, segurament manquen molts serveis i podríem tenir platja, però jo estic molt bé.

Darrerament sento molt comentaris de salvadors del poble, gent que te solucions per tot, però jo no els hi sento explicar-ne cap de solució, només problemes, això si, tots comencen amb l'expresió: Jo no sóc racista, eh! , però..... No, segur que no ets racista, ets un pòlip intestinal, no et fot!

Necessitem gent que sense fer diagnòstics apocalíptics vulgui treballar pel poble des de la bona voluntat, sent bona gent, que és el que ha de ser una persona.

Què dur és ser comentarista d'Antena 3

Treballes per Antena 3

El teu cap d'esports et demana al despatx:

"Aquest any tú faràs la Champions League, tenim els drets"- Ostres, què bé, soms els millors, voltaré per tot Europa, audiències impressionats, seré més popular que el calb de la Formula 1 !!!!

"Ah, fareu tots els partits dels equips espanyols, un per setmana"

Uns mesos després....

Bayern - Barça. Assaig de com es pot fer que un madridista retransmeti un partit del Barça ( de los nuestros) sense que se li noti que voldria veure'l perdre per 8 a 0. Un gran exercici d'hipocresia i a més a més amb resultat penós, encara és notava més ateses les seves ganes de disimular-ho. Jo crec que això es pot considerar com a mobbing, els seus caps deuen volen que plegui i li fan retransmetre el partits del Barça a la Champion.

I Madrid va caure a octaus un altre any, i ara què fem? Així no es poden retransmetre partits !!, un altre any que s'ho quedi Tele 5 !!!! Ells si que són imparcials !!!! o els de la Sexta, o els de TV3...

I ara què?

Estem en un moment molt important pel futur. Totes les generacions passades tenien un referent en qui enmirallar-se o a qui rebutjar, ara no se ...

Quina ideologia impera avui dia? L'individualisme, el eco-socialisme, el neo-lliberalisme ? Segurament cap. Ens cal una reorientació de per tal de fixar uns objectius, no pot ser que l'objectiu sigui anar fent. De fet si que pot ser, però, no anirem gaire lluny.

Si no tenim ideologia ens pot passar com a en Saura, que sembla que les té totes, i així és difícil que algú ens prengui seriosament.

Tornem al socialisme, previ pas al comunisme.

Fidel Castro deu estar a punt de viatjar a Nova York, el seu assessorament és indispensable en aquests dies de caos. Ell sap com nacionalitzar empreses a preus molt raonables, de fet més raonable no pot ser el preu. És estrany veure com els extrems es toquen fins i tot quan parlem de macroeconomia. SOCIALITZEM LES PÈRDUES !!!!.

El mateix dia que el president del govern espanyol prometia injectar (?) una quantitat vergonyant de diners als mercat bancari el BANESTO publicava que en aquest trimestre havia superat el benefici del trimestre anterior amb un percentatge de 2 digits, de fet com sempre, com fan tots els bancs des de fa molts anys.... i nosaltres (els contribuents) els hem de deixar diners?, què no és la seva feina?. Si tens una fruiteria i no tens fruites més aviat o més tard hauràs de plegar perquè no pots exercir la teva activitat, doncs, com és que els bancs poden continuar en actiu quan no exerceixen per l'activitat per la qual tenen raó de ser?. El president del govern els ha de prometre diners o els ha d'amenaçar amb un tancament per deixadessa de funcions?.

I la borsa, impressionant !!!. La mania que te la gent d'argumentar els moviments segons criteris econòmics. Si vas a Perelada i treus el 17 a la ruleta no argumentes res, és el mateix cas, tot i que molts és continuen interrogant sobre els possibles causants, mare de Déu!!!

Una cosa més. Si volem acabar amb la crisi, prohibim els informatius de tota mena que no siguin esportius o sobre el canvi climàtic... en quatre dies tot tornarà a la normalitat. Ningú se'n recordarà de la crisi, excepte el crupier de Perelada.

El mateix dia

Ahir al vespre vaig anar amb la meva dona a veure el concert d'en Miguel Bosé, Papi-tours. Un concert molt bo, fet per un gran professional, que sap perfectament què públic té i com fer-lo gaudir. Molta energia possitiva i molta gent amb ganes de passar-s'ho bé.

Lamentablement no tota la gent en el mon té els mateixos objectius.

Sortint del concert, caminant pel barri vell, a l'alçada de la pujada a Sant Fèlix, ens vam topar amb un grup de skins què sense cap advertiment previ van intentar agredir a un noi amb una ampolla de vidre. Li va anar de poc !!! els nostres crits els van distreure i el noi va poder fugir corrents. Com pot haver gent així? Som de la mateixa especie? Jo diria que no, per ser de la mateixa especie t'has de poder reproduir (llei biològica) i jo, la veritat, no em voldria reproduir amb ells!!!

Tot això el mateix dia......

Campaments 2008

Fa unes hores (3) que hem tornat de recollir a en Miquel, el meu fill gran, dels campaments 2008 fets amb el grup d'escoltes de Salt. No puc deixar de manifestar la meva admiració per aquest grup de joves que, amb entusiasme, dedicació, alegria i segurament molta paciència són capaços d'engrescar i fer passar tan bones estones a un grup de nois i noies , com el meu, exigents pel que fa el seu temps i les seves activitats.

Com sempre, nomès de pujar al cotxe, ha trigat 10 minuts a dormir-se, cansat, satisfet per les experiències viscudes. Abans de dormir-se, mentre marxavem amb el cotxe i el massís muntanyòs ens quedava al darrera , li ha donat temps de tornar-me a dir:

Papa !!! hem pujat a dalt de tot del Pedraforca, el pic de la dreta!! eh!! que el de l'esquerra és més baix!!!.

Si senyor, a dalt de tot !!! Molt bé Miquel!!!

Per llegir...

Bones,

Tornem després de les vacances.

Voldria compartir les estones tan agradables que m'ha fet passar un llibre de lectura fàcil que he llegit aquest estiu : Platón y un ornitorrinco entran en un bar ..... Publicat per Planeta (la mateixa editorial que aprofita per publicitar a les cobertes el llibre "Cartas a un joven español" de J.M. Aznar i "Merece la pena" de la prodigiosa Rosa Díez) i dels autors, professors de Harvard, Thomas Cathcart i Daniel Klein.

És un llibre dels que et fa pensar que als Estats Units encara hi ha molta gent del club de fans de Grouxo Marx i de l'estil d'escriure de Woody Allen. El llibre te'l cruspeixes en dos tardes, dos tardes molt ben aprofitades.

Sense que es pugui dir que aquesta lectura et tranformarà en un gran coneixedor de la filosofia (ni molt menys), ni que et prepari per vetllades de debat, si que et dona algunes claus i sobre tot alguns bons acudits.

Optimisme

Només diré una cosa: cal entusiame en aquesta vida i visualitzar una oportunitat on trobem un entrebanc . Som-hi!

Band of brothers

Us voldria fer partíceps d'una troballa (per mi, evidenment!) del passat mes: una sèrie sobre la segona guerra mundial titulada Band of brothers, traduida a la televisió española com a HERMANOS DE SANGRE. No us la perdeu. Quan ho comento amb els mes amics i coneguts resulta que tothom la coneixia, ostres !, que tothom havia sentit a parlar. On era jo aquests darrers anys? com és que no m'havia assebentat de la seva existència ?

A part de semblar-me una sèrie tècnicament impecable és sensacional com t'enganxa emocionalment. No pots apartar-te de la pantalla. És una obra mestre. Estèticament hi ha capítols memorables, com el que reproduieix la batalla de les Ardenes, et fa reviure aquells còmics d'HAZAÑAS BÉLICAS de la infància, sents fins i tot l'olor del paper i la tinta.

Hi ha realisme en les imatges de la guerra, en les ferides, en els combats, i hiperrealisme en les ferides emocionals de la guerra. No havia vist cap sèrie que ho tractés tant bé.

Un amic, gran coneixedor d'aquestes sèries, diu que és hereva de l'estètica i de la concepció visual de SALVAR AL SOLDADO BRIAN, hi han pel mih l'Spilberg, en Tom Hanks i altres, tots ells col·laboradors de les dos creacions.

Probe Mariano

Ja sé que la cançó era "Probe Miguel" però és que aquests dies se li escau perfectament. Aquest home ha comés una traició flagrant a tota una colla que pensaven que li farien fer de titella eternament, i deu ni do el temps que li han fet fer. Lamentable. Ara millor que mai la dita: "lliureu-me dels meus amics que dels enemics ja me'n lliuro jo".

No sé si és una ànima blanca o el personatge amb més fortalessa de la democràcia moderna a l'estat espanyol. La caça de la guineu està prohibida en aquest país (crec?) però s'ha obert el període de caça del Mariano. Un exèrcit de salvadors de la pàtria s'han possat de seguida l'uniforme de camuflatge, han agafat la carmanyola, l'arma i no tornaran a estar tranquils fins que tinguin la peça al congelador.

Ja veurem si es deixa caçar..... Sort Mariano!!!!

Envinats

L'altre dia (dijous passat) amb una colla d'amics vam passar un vetllada agradable tastant vins. Cinc ampolles de la denomináció d'orígen Rioja que en Carles Ovide ens va propossar. Esperem que sempre ens ho passem igual de bé. Riure (bàsicament, de moment) i veure un bon vi amb amics són unes activitats molt engrescadores. Hem quedat per fer la trobada cada mes, esperem que sempre poguem ser tants com en aquesta darrera trobada.

Si fas les coses de bon grat i t'ho passes bé tendeixes a repetir, a repetir, a repetir...

El Faustino I (a la foto) im-pressionant!!

Uns dies a Madrid

Amb la família hem passat uns dies molt agradables a la capital de l'Imperi Espanyol. Ho dic així, amb una mica d'ironia, però amb l'admiració que m'ha tramès la majestuositat dels palaus, avingudes, monuments... que he pogut veure. Una ciutat molt gran que per la limitació del temps, evidenment, hem vist només alló que sembla imprescindible visitar: El Palau Real, El Prado (tot un matí), Porta del Sol, Porta d'Alcalá, L'Almudena, El congrés dels diputats, La plaza Mayor, la Gran Via, la Plaça d'Orient... moltes coses. També m'ha fascinat els dies d'una llum tan intensa que hem trobat, ajudats per un vent del nord que s'ha emportat qualsevol núvol impertinent. Ah!! entre les visites també haig d'esmentar una al Santiago Bernabeu a petició del meu fill petit, en Jaume, que com a record al seu avi s'entossudeix a dir que és del Madrid!!!.

La gent, com a per tot, molt agradable i amable. Hem costa trobar gent incorrecte allà on vaig, deu ser que els detecto i no m'acosto. Especial record per en Josep, un cambrer originari de Manresa, que treballa en un bar d'un carrer travesser a la Gran Via, a més del Barça !!, que viu la seva catalanitat amb orgull, ironia, beligerància i sobretot amb SEÑORIO.

Un viatge molt recomanable.

Ostres, què divertit!!!!!

Us vull trametre el meu entusiasme per una nova activitat que estic realitzant aquests dies: La fotografia. He adquirit una màquina rèflex Canon EOS 400d (faig publicitat) i estic més content que un nen l'endemà de la nit de Reis.

Només coneixo quatre coses, de les més simples, de la càmera i ja m'ho passo bé !!!. He fet fotografies al Cap de Creus, El Monestir de Sant Pere de Rodes, Port de la Selva, Cadaquès...Et sents com un petit Deu al crear aquestes obres.

Properament faré un curs de fotografia, això afegit al meu gran ego, pot arribar a crear un petit monstre de la imatge. Què hi farem!

Us adjunto la fotografia de Cadaquès.

L'ipc i la mare que .......

Tornem a tenir una inflació com feia molt de temps que no teníem, per sobre del 4%. Tot i les clàusules de revisió dels convenis una inflació com aquesta no és pot compensar adequadament. L'economia, la competitivitat de les empreses, la tresoreria de les famílies ho acaben pagant.

Ara, el que sorpren, és que l'administració demani contenció als sindicats en la negociació col·lectiva i seny als empresaris a l'hora de repercutir en els preus el seu increment en els costos i sigui per altra part la major creadora d'inflació. La major creadora perquè allà on pot incrementa els preus per sobre de la inflació que ella mateixa preveu, en les taxes, impostos i mercats on controla el preu garantit. A més allà on hauria de possar les bases per la lliure competència real no ho fa i afavoreix el monopolis.

Donem gràcies a l'enèrgia còsmica universal que no tot està en les mans de la gent que ens governa i que hi ha coses que acaben bé encara que no es faci res per solucionar-les. Gràcies.

+ sobre el canvi climàtic.

Què bé que vivim a Europa i què conscienciants estem en el tema del canvi climàtic !! Què bona gent que som. No com els xinos i els brasilenys que uns per consumir comustibles i els altres per carregar-se boscos acabaran amb el planeta. Clar que nosaltres fa segles que consumim combustibles fòssils i fa uns quants centenars d'anys que no tenim boscos. Què fàcil que es donar consells, què fàcil que és dir-li a l'altra gent el que ha de fer. Què no tenen dret els xinesos al progrès ? Què acbaran amb el planeta? No!! No seran ells qui acabaran amb el planeta, ja ho farem nosaltres!!!

No cal viure per sempre, deixem pas a una altres espècie, segur que surten candidats ....

Necessito ajuda... estic enganxat !!!!

Del títol la part que és més certa i propera a la realitat és que necessito ajuda. Ja fa uns mesos que practico l'esport del pitch and putt i que necessito ajuda és d'una evidència tan gran com l'Everest. Ja hem anat una dotzena de vegades jo i el meu fill gran, em Miquel, i en un ambient molt saludable passem dues hores molt agradables. El que ja us dic ara és que qui digui que és un esport relaxat, del tot, del tot, no ho és. No ho és si tens una mica d'autoestima i vols millorar més enllà d'enviar-la al camps de blat de moro del cantó del camp. No és un esport que es pugui practicar una vegada i deixar-ho, és com si no haguessis fet res, cal aprofundir, veure que ho fas més bé, que si, que la piloteta és pot tocar la majoria de les vegades amb un relatiu èxit.
L'altra part possitiva que he trobat és la possibilitat de parlar amb el meu fill en un ambient distés, la qual cosa valoro molt.

Com podem ser com som ...

Torno de veure el partit de lliga entre el Barça i el Betis, 3 a 0. El veig a la penya barcelonista de Salt, com tots els partits que fan pel Canal Plus o pel sistema de pagament per veure. Haurieu de sentir els comentaris de la parròquia, només podrien ser més pessimistes si pensesin que l'estadi cauria a terra en el minut 5. Només estarien contents si el Barça fes gol cada 3 minuts.. Valdés a Xavi, Xavi en primer toc a Messi, Messi fins a la frontal, pase a Henry i Goooooool. Això si, cada 3 minuts, sino segur que ho criticarien. Suposo que deu ser una conseqüència de les darrres temporades on estavem tan ben acostumats o deu ser el taranna del pais, que ho veiem tot negre fins que 10.000 ocasions ens demostren que ho podem fer, que podem jugar bé, que les coses poden sortir bé perquè som bons, al fútbol i en altres matèries. Segur.

Els camells de la carretera

Un dels exemples més grans d'hipocresia, covardia i engany planetari que vivim és el de les continues mesures de l'administració per fer disminuir el nombre d'accidents de tràfic a les nostres carreteres. Jo els hi recomano una de força definitiva : declarem il·legal la venda de cotxes que superin els 120 qms/h. El consum de drogues no està permés i la seva venda, obviament, tampoc, llavors COM DEIXEM QUE VENGUIN COTXES QUE VAN A 240 QMS/H???
Per què no ho fan? La contesta és fàcil. Hi ha gent amb més influència que el cartel de Medellin o la mafia siciliana: les grans multinacionals de fabricació de cotxes.

Puc entrar en qualsevol botiga de cotxes i aconseguir un magnífic vehicle amb 170 cavalls sense la por de que ens empressonin, a mi i al venedor, per tràfic de mercaderies prohibides. Collonut!!! I deprés, això si, si faig servir els 170 cavalls un grapat d'euros de multa i possiblement la retirada del carnet. I a la botiga ? no l'haurien de multar ? I al senyor Josep Maria Audi o al senyor Manel Nissan? No els haurien de tancar ?

Premi Nobel de la Pau

El premi Nobel de la Pau per Al Gore. Sembla una broma de mal gust !. Això com a mínim han de sentir totes aquelles persones (hi deuen haver uns quants milers) que s'ho merixen molt més que aquest ex-candidat (?) a la Casa Blanca.
Què haguès passat si Al Gore haguès guanyat les eleccions?. Haurien marxat les tropes americanes dels lloc on no són benvingudes? Hauria canviat la seva política exterior? Hauria signat el tractat de Kyoto com a president?
Però no !, va guanyar, i tenim un home amb un equip al seu servei i una feina que cercar, que treballar i guaita!! i això del canvi climàtic?. Provem-ho!
Lamentable. I a sobre els hi seguim el joc.

De quines coses vull parlar

Hi ha moltes coses de les que us voldria parlar: vivències, idees, opinions, estats d'ànim.

Primer cal ordenar el fluxe d'idees i després començarem.

Tinc, però, dos temes clars, el canvi climàtic i l'hipocresia general respecte a temes petits i no tan petits, com els accidents de tràfic.